BREU RESUM HISTÒRIC Per en Joan Maria Solà i Franquesa
1a. etapa: de 1931 a la Guerra Civil
L'Associació de Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears es va fundar el 1931, amb la finalitat de donar forma a la representació laboral dels empleats de la Institució.
En la primera etapa els Estatuts són aprovats buscant un equilibri de representació entre els empleats de l'oficina central i de la resta de sucursals. En aquell moment la Caixa ja tenia 56 oficines.
L'actuació primària se centrà en dues vessants; en primer lloc, constituir-se com interlocutor amb la direcció general de "la Caixa" per a tot un conjunt de preocupacions dels empleats (servei de previsió, horaris, remuneracions, classificacions professionals, etc). I, en segon lloc, donar cabuda i impuls a tot un conjunt d'activitats esportives i d'esbargiment que ja havien anat sorgint temps abans (teatre, esport, música, etc.).
Com a fets a destacar en aquest període, al marge d'una fluida relació amb la direcció quant als temes de representació esmentats, cal mencionar la cessió d'un local en el mateix edifici de la seu central de la Via Laietana i la construcció i inauguració d'un camp d'esports, a la barriada de Sant Martí de Provençals, el 1934.
Així mateix, cal assenyalar que ja el 1934 es tira endavant la publicació del Butlletí. Com a fet curiós a destacar, en el primer número ja s'hi presentà el projecte de creació de la Mutualitat del Personal. Cal dir que el tema de la previsió fou una de les preocupacions inicials i, en bona part, el desencadenant de la creació de l'Associació del Personal.
La Guerra Civil i la immediata postguerra
La guerra civil, no interrompé les activitats associatives; al contrari, una part dels membres de la Junta Directiva de l'Associació -entre ells el president i el secretari del moment -, s'incorporà al Comitè de Gestió Social que donà suport al president, al director general i als escassos consellers de "la Caixa" que restaren a la zona republicana, tot procurant mantenir la legalitat estatutària malgrat el trasbals produït per l'aixecament militar i la conseqüent revolució social que patí el país. Aquest comitè, posteriorment transformat en Comitè de Control, ajudà a la governabilitat de "la Caixa" al llarg de tota la guerra.
És al final d'aquest període, després d'un gran debat i fruit de la intervenció activa de membres de l'Associació en el govern de "la Caixa" tot representant a organitzacions sindicals i partits polítics, quan es pren la decisió de separar completament els aspectes polítics i de representació, dels culturals i esportius. A partir d'aquell moment (1937) i en paraules del seu President: "l'Associació ha d'estar al marge d'idearis polítics i sindicals, i s'ha de centrar en l'enfortiment de les relacions de camaraderia, cultivant especialment els aspectes, tècnics, culturals i recreatius" .
De 1940 a 1960
Malgrat el que s'ha indicat en l'apartat anterior, en el llarg període de la dictadura i sobretot en els primers temps, l'Associació continuà fent una tasca de representació davant la direcció de "la Caixa". La inexistència de sindicats representatius forçà l'Associació a ocupar aquest lloc. Aquesta tasca substitutòria s'allargà fins a mitjans de la dècada dels seixanta quan, malgrat l'existència d'un sindicat únic oficial, l'elecció de la representació laboral al Jurat d'Empresa es realitzà ja democràticament a l'àmbit intern de la Institució.
Les activitats de l'Associació en aquest llarg període de la postguerra, se centraren en aspectes esportius i culturals. A nivell esportiu, amb el gran protagonista del futbol, diversos equips de la Soci actuaren en diverses competicions, al marge d'altres activitats esportives com el tennis i el frontó que es feien al camp d'esports de la Verneda (com va ser batejat aquell tros de barri de Sant Martí de Provençals). Pel que fa a les activitats culturals, la secció teatral és la gran protagonista amb una molt variada activitat, realitzada bàsicament a la sala teatral que "la Caixa" tenia carrer Rosselló de Barcelona, davant de l'Hospital Clínic.
Són de destacar els festivals esportius que es feien cada any a les instal·lacions de la Verneda, en honor del Consell d'Administració, i també les primeres sortides a l'estranger en viatges organitzats per als associats, entre ells a França on es visità els Castells del Loira i el Santuari de la Mare de Déu de Lorda, i a Portugal amb la conseqüent visita al Santuari de Fàtima.
Dins de l'activitat cultural s'ha de mencionar les primeres conferències sobre temàtica cultural així com l'organització de visites a museus. També cal esmentar l'organització anual de diversos concursos literaris i de fotografia així com l'exposició d'habilitats artístiques (pintura i escultura) i d'activitats de col·leccionisme realitzades entre els associats.
Anys setanta
A finals dels anys seixanta i primers dels setanta, sorgeix un fort moviment d'activitat en l'Associació que té, bàsicament, tres direccions:
- Una elevada preocupació per les qüestions professionals.
- Una dedicació i orientació cap els aspectes culturals i,
- La preocupació pels aspectes assistencials.
Aquest conjunt de temes, que agrupen les preocupacions dels associats, arrenca de tot un seguit de reunions patrocinades per l'Associació a nivell comarcal. Les anomenades "reunions comarcals d'associats", tingueren una gran participació a partir de finals dels seixanta i, a totes s'hi tractaren àmpliament les línies temàtiques assenyalades abans. Així, tant en les reunions com en molts i diversos articles del Butlletí, es parlà a bastament de la necessitat de formació professional per a tot el personal de "la Caixa", igual com es parlà i concretà sobre dedicació de l'Associació a aspectes culturals, esportius i de lleure i s'endegà a partir de 1970 el projecte del "Servei Mèdico-quirúrgic-Secció de Cirurgia".
Cap a mitjans d'aquesta dècada torna a sorgir la necessitat de definició de les finalitats de l'Associació, bàsicament a causa d'una certa rivalitat i competència amb el Jurat d'Empresa. Tot seguint la línia tradicional històrica de l'Associació, se separarà completament el camp de cada una de les representacions. Així, quedà concretat que l'Associació es dedicaria preferentment als aspectes culturals, assistencials, esportius i de lleure, mentre que el jurat d'empresa inicialment, i els comitès i sindicats posteriorment, assumeixen les responsabilitats de la representació dels empleats en la defensa dels seus interessos, així com el desenvolupament de la formació professional fins al moment que aquesta fou assumida per la pròpia Caixa.
En el camp de l'esport, s'ha d'indicar que a finals de la dècada dels setanta es posen en marxa les instal·lacions esportives de l'avinguda del Tibidabo, que es completaran amb la inauguració -en el mateix lloc- del local social ja entrats els anys vuitanta, abandonant la seu social del carrer d'Amadeu Vives, que havia estat ocupada des de la seva inauguració a inicis dels anys quaranta.
En l'aspecte cultural, sorgeixen de les reunions abans esmentades tot un conjunt d'activitats que, sota el nom inicial de "Accions Culturals a Comarques", culminen posteriorment en una actuació molt estructurada com fou la dels "Plans d'Acció Cultural" (PAC), que realitzaren, en col·laboració amb l'Obra Social de "la Caixa", a l'àmbit de Catalunya, les Illes Balears i el Principat d'Andorra una important tasca de reforç i d'estimulació cultural que, des dels inicis en 1972, fins a entrats els anys 80, va substituir l'absència d'activitat per part de les institucions públiques.
Finals del segle XX
Indubtablement, els fets més significatius d'aquest final de segle són, d'una banda, els importants canvis de tot ordre esdevinguts a "la Caixa" i també la culminació i consolidació de l'activitat assistencial amb la creació de la "Mútua de l'Associació del Personal de la CEPB", continuadora de la tasca desenvolupada a partir de 1959 amb el Servei de Previsió (Orfenesa i Defunció) conjuntament amb la continuïtat del Servei Mèdic Quirúrgic iniciat el primer de gener de 1977.
En les dues darreres dècades del segle XX, s'han produït canvis molt importants a "la Caixa", i, evidentment, també a l'Associació. L'expansió de "la Caixa" a tot l'Estat espanyol, juntament amb la fusió, el 1989 amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, donen una nova dimensió a l'Associació, de la qual el menys important és el canvi de nom (APCPVE per APCEPB), i creen la necessitat d'obrir-se a nous col·lectius lluny del tradicional territori original de "la Caixa", la qual cosa significa que sense abandonar els plantejaments inicials de foment de l'associacionisme cara a activitats esportives, culturals i assistencials, sorgeix la necessitat de buscar fórmules per servir els interessos i preocupacions dels components d'una Associació amb més de setanta anys d'història i més de dotze mil associats.
